sábado, 14 de março de 2009

Silenci


Fa molts mesos que no escric en la Xarcia. La veritat es que podria posar moltes excuses: el treball, la faena, la falta de temps.... La realitat es que ya fa temps que no trobe el tema sobre el que escriure i no alçar polemica (entre la gent que m'importa).
Desgraciadament la desunio entre els valencianistes es patent. I lo pijor es la falta de voluntat per part de molta gent de buscar punts d'unio. Les persones que busquem/buscavem una “unitat” no veem cada volta mes incompresos i mes desesperats.
Es molt trist vore com amics hui es troben enfrontats i vore que ningu fa ni vol fer res. Com tots estan en posessio d'una veritat suprema, com ningu vol rectificar o cedir lo mes minim; encara que sabem que eixa actitut cada dia fa mes mal al valencianisme.
Tot aço desespera als valencianistes de bona voluntat. I nos conduix ad este silenci, com en el que me trobe yo des de fa ya molt de temps. ¿De qué me val parlar? Te igual lo que diga: sera benvingut per uns i malaït per atres. Uns me diran que bo que soc i atres que roin.
Lo mal es que cada volta hi ha mes gent callada. Cada volta mes silencis i mes sentiment de frustracio. Aço ho podem vore en la prensa, en els blogs, en els foros... Cada volta trobem menys valencianistes que expressen la seua i opinio. Ya començarem en la desaparicio de la “llista blava” on els participants no foren capaços de mantindre-la.
Espere estes lletres m'animen a escriure mes i ixcà servixca per a buscar lo que nos unix i a deixar de costat tot allo que nos separa.

2 comentários:

Surfer disse...

Desgraciadament, me trobe totalment identificat en la teua descripció d'este silenci... Seguim sentint i pensant en Blau, pero estem cada vegà més callats i enfrontts. No és bo. Pero ¿qué se pot fer?
Salutacions, amic.

savina disse...

Ahuriem de fer força i no rendir-nos. Els valencianoparlants sóm els primers que per respecte no parlem la nostra llengua amb un foraster (o del poble perquè hi ha molts castellanoparlants) per respecte... o maltracte a la nostra llengua. Em de fomentar l'ús la identitat del nostre poble en tot allò que fem, i animar per a que altres també ho façen. Jo ja estic en camí i faré per a "contaminar" als altres.