domingo, 15 de junho de 2008

Dia del Llibre Valencià

Des de fa mes d'una decada els valencians venim celebrant el 16 de Juny el Dia del Llibre Valencià. Un dia que ha de servir per a fer-nos reflexionar sobre l'importancia que te per a la salut d'una llengua les publicacions i lo que nos poden aportar als valenciaparlants.


En un principi el Dia va naixer lligat a la Fira del Llibre Valencià. Mes avant, per motius de llogistica, les dates han quedat separades i aço nos dona l'oportunitat de celebrar els dos aconteiximents per separat.


El dia 16 de Juny seria un bon dia per a passejar-nos per les llibreries valencianes, fullejar llibres, coneixer les novetats, comprar-ne algun i, per que no, fer algun regal. Tambe es recomanable visitar de vegada en quan les llibreries de vell; alli podem trobar algunes joyes amagades que segur nos desvelen coneiximents que no trobariem en cap atre lloc.


Cada any s'editen decenes de llibres en valencià, i encara que ho parega no es la nostra llengua de les pijors situades en el panorama europeu. El valencià, encara que perseguit i ningunejat pels poders politics, seguix viu gracies a l'accio d'alguns heroics editors, escritors i llectors que perseguixen l'ensomi de fer al valencià una llengua “normal”.


Des d'estes llinies animar-vos a celebrar este dia i a que en la vostra casa no falte una biblioteca valenciana, encara que siga chicoteta.

quinta-feira, 24 de abril de 2008

Intelectualitat valenciana. Passat, present i futur.

L'importancia de l'intelectualitat dins d'una cultura es molt important. Una cultura sense intelectuals corre el risc de desapareixer o quedar en la marginacio i l'oblit.

La Cultura Valenciana sempre ha fruit d'intelectuals de maxim nivell internacional. Ya des del Segle d'Or fins als nostres dies molts valencians han estat en l'elit mundial de les seues respectives professions: Lluïs Vives, Joan de Ribera, Joanot Martorell,... Durant l'inici del segle passat l'intelectualitat valenciana s'acostà al valencianisme (dins del proces de la Renaixença) – recordem que inclus Vicent Blasco Ibañez va escriure en valencià i participà en els Jocs Florals. En el franquisme l'intelectualitat va seguir en el valencianisme encara que acostant-se a postulats mes catalanistes degut a la falta de recolzament de la burguesia valenciana cap al moviment.

A l'esclatar la Batalla de Valencia es produïx una bipolaricio que dividix la Cultura Valenciana en dos corrents irreconciliables en dos proyectes nacionals distints: una corrent anexionista i atra autoctonista. En eixe moment importants intelectuals prenen part en la vida publica defenent una o otra via. Tenim d'una banda a Joan Fuster, Vicent Andres Estelles o Manuel Sanchis Guarner i per l'atra a Miquel Adlert, Xavier Casp o Julià San Valero. En aquells dies la major part del poble valencià coneix als seus intelectuals; defen les postures d'uns o d'atres. Un eixemple son la firma de les Normes del Puig on centenars de catedratics, professors universitaris o d'institut, professionals lliberals de prestigi, periodistes, etc... van a recolzar publicament una normativa propia per al valencià. Durant molt anys els valencianistes moderns fruirem d'un moviment intelectual important: publicacions de prestigi (Revista de Filologia Valenciana o Lletraferit), centenars de llibres de narrativa, poesia i teatre de calitat.

Actualment la situacio es molt distinta. Desgraciadament, i degut a molts factors, les bases valencianistes han oblidat qui son els seus intelectuals. Parlar en certs circuls valencianistes d'Adlert, Lanuza o Aureli Lopez es com si els parlares de personages d'atres temps o atres llocs. Es molt important donar a coneixer a la nostra intelectualitat i donar-li prestigi. Contem en un Colectiu Fullana de professors d'universitat, en centenars d'escritors, periodistes, filolecs, historiadors, advocats, meges, ingeniers, etc... Ells son una peça fonamental en la reconstruccio del nostre moviment. En aço no vullc dir que els atres no siguen valits; pero sense ells tot sera mes complicat i dificil.

Necessitem eixa intelectualitat forta, donar-la a coneixer i fer us d'ella per a lo que siga menester.