Silenci

Fa molts mesos que no escric en la Xarcia. La veritat es que podria posar moltes excuses: el treball, la faena, la falta de temps.... La realitat es que ya fa temps que no trobe el tema sobre el que escriure i no alçar polemica (entre la gent que m'importa).
Desgraciadament la desunio entre els valencianistes es patent. I lo pijor es la falta de voluntat per part de molta gent de buscar punts d'unio. Les persones que busquem/buscavem una “unitat” no veem cada volta mes incompresos i mes desesperats.
Es molt trist vore com amics hui es troben enfrontats i vore que ningu fa ni vol fer res. Com tots estan en posessio d'una veritat suprema, com ningu vol rectificar o cedir lo mes minim; encara que sabem que eixa actitut cada dia fa mes mal al valencianisme.
Tot aço desespera als valencianistes de bona voluntat. I nos conduix ad este silenci, com en el que me trobe yo des de fa ya molt de temps. ¿De qué me val parlar? Te igual lo que diga: sera benvingut per uns i malaït per atres. Uns me diran que bo que soc i atres que roin.
Lo mal es que cada volta hi ha mes gent callada. Cada volta mes silencis i mes sentiment de frustracio. Aço ho podem vore en la prensa, en els blogs, en els foros... Cada volta trobem menys valencianistes que expressen la seua i opinio. Ya començarem en la desaparicio de la “llista blava” on els participants no foren capaços de mantindre-la.
Espere estes lletres m'animen a escriure mes i ixcà servixca per a buscar lo que nos unix i a deixar de costat tot allo que nos separa.

Dia del Llibre Valencià

Des de fa mes d'una decada els valencians venim celebrant el 16 de Juny el Dia del Llibre Valencià. Un dia que ha de servir per a fer-nos reflexionar sobre l'importancia que te per a la salut d'una llengua les publicacions i lo que nos poden aportar als valenciaparlants.

En un principi el Dia va naixer lligat a la Fira del Llibre Valencià. Mes avant, per motius de llogistica, les dates han quedat separades i aço nos dona l'oportunitat de celebrar els dos aconteiximents per separat.

El dia 16 de Juny seria un bon dia per a passejar-nos per les llibreries valencianes, fullejar llibres, coneixer les novetats, comprar-ne algun i, per que no, fer algun regal. Tambe es recomanable visitar de vegada en quan les llibreries de vell; alli podem trobar algunes joyes amagades que segur nos desvelen coneiximents que no trobariem en cap atre lloc.

Cada any s'editen decenes de llibres en valencià, i encara que ho parega no es la nostra llengua de les pijors situades en el panorama europeu. El valencià, encara que perseguit i ningunejat pels poders politics, seguix viu gracies a l'accio d'alguns heroics editors, escritors i llectors que perseguixen l'ensomi de fer al valencià una llengua “normal”.

Des d'estes llinies animar-vos a celebrar este dia i a que en la vostra casa no falte una biblioteca valenciana, encara que siga chicoteta.

Intelectualitat valenciana. Passat, present i futur.

L'importancia de l'intelectualitat dins d'una cultura es molt important. Una cultura sense intelectuals corre el risc de desapareixer o quedar en la marginacio i l'oblit.

La Cultura Valenciana sempre ha fruit d'intelectuals de maxim nivell internacional. Ya des del Segle d'Or fins als nostres dies molts valencians han estat en l'elit mundial de les seues respectives professions: Lluïs Vives, Joan de Ribera, Joanot Martorell,... Durant l'inici del segle passat l'intelectualitat valenciana s'acostà al valencianisme (dins del proces de la Renaixença) – recordem que inclus Vicent Blasco Ibañez va escriure en valencià i participà en els Jocs Florals. En el franquisme l'intelectualitat va seguir en el valencianisme encara que acostant-se a postulats mes catalanistes degut a la falta de recolzament de la burguesia valenciana cap al moviment.

A l'esclatar la Batalla de Valencia es produïx una bipolaricio que dividix la Cultura Valenciana en dos corrents irreconciliables en dos proyectes nacionals distints: una corrent anexionista i atra autoctonista. En eixe moment importants intelectuals prenen part en la vida publica defenent una o otra via. Tenim d'una banda a Joan Fuster, Vicent Andres Estelles o Manuel Sanchis Guarner i per l'atra a Miquel Adlert, Xavier Casp o Julià San Valero. En aquells dies la major part del poble valencià coneix als seus intelectuals; defen les postures d'uns o d'atres. Un eixemple son la firma de les Normes del Puig on centenars de catedratics, professors universitaris o d'institut, professionals lliberals de prestigi, periodistes, etc... van a recolzar publicament una normativa propia per al valencià. Durant molt anys els valencianistes moderns fruirem d'un moviment intelectual important: publicacions de prestigi (Revista de Filologia Valenciana o Lletraferit), centenars de llibres de narrativa, poesia i teatre de calitat.

Actualment la situacio es molt distinta. Desgraciadament, i degut a molts factors, les bases valencianistes han oblidat qui son els seus intelectuals. Parlar en certs circuls valencianistes d'Adlert, Lanuza o Aureli Lopez es com si els parlares de personages d'atres temps o atres llocs. Es molt important donar a coneixer a la nostra intelectualitat i donar-li prestigi. Contem en un Colectiu Fullana de professors d'universitat, en centenars d'escritors, periodistes, filolecs, historiadors, advocats, meges, ingeniers, etc... Ells son una peça fonamental en la reconstruccio del nostre moviment. En aço no vullc dir que els atres no siguen valits; pero sense ells tot sera mes complicat i dificil.

Necessitem eixa intelectualitat forta, donar-la a coneixer i fer us d'ella per a lo que siga menester.